Artà Jove

Totes les noticies del món de la cultura i la joventut d'Artà o Mallorca...

Divendres Sant (Joan 18,1-19, 42)

Artà Jove | 21 Març, 2008 19:13

 L'Evangeli segons sant Joan escenifica la Passió amb singularitats i creativitats teològiques pròpies. Segons la tradició de l'Església, el deixeble que Jesús estimava, que en el darrer sopar havia recolzat el seu cap sobre el pit de Jesús, arribà a contemplar la vida del seu mestre, a conèixer la seva geografia interior i la seva relació amb el Pare, amb una profunditat tal que se l'ha anomenat "el teòleg".

En tot el relat veiem per una banda un Jesús ben humà, que sofreix les conseqüències dels poders d'aquest món, és empresonat i jutjat com un malfactor, conduït al patíbul de la creu, on és crucificat i mort. Per altra, la ironia literària de l'evangelista presenta alguns trets de Jesús que ens mostren la seva divinitat: Joan és l'únic evangelista que ens diu que davant la resposta de Jesús als guardes que el van a empresonar, "sóc jo", els soldats cauen a terra. És el "jo sóc" del nom diví que surt de la boca de Jesús, i els soldats es veuen forçats a caure a terra, en una postura de prostració. Joan ens fa veure la realitat crua de l'empresonament de Jesús, però a la vegada ens diu: alerta!, que aquest a qui empresonen no és un qualsevol. Ell és també el Fill de Déu, i precisament perquè forma part de l'àmbit de Déu, es deixa agafar i va cap a la creu; en paraules de Jesús, "vaig al Pare".

En diferents moments veiem Jesús vestit de reialesa: amb una corona, un mantell de porpra, Pilat fa seure Jesús en un tron (19,13). Vesteixen Jesús de rei per burlar-se'n, però per a nosaltres que llegim l'Evangeli, són Pilat i els soldats que fan el ridícul, perquè no se n'adonen que Jesús és veritablement el rei per excel·lència. I així quedarà escrit al cartell que posaran dalt la creu.

El diàleg amb Pilat és per a l'evangelista Joan quasi un debat filosòfic. Primer es parla sobre la reialesa. Jesús diu que és rei perquè es testimoni de la veritat, i aqueixa reialesa l'ha rebuda de Déu; però no és una reialesa que es defensi amb les armes. És la reialesa de l'autenticitat i la veritat, que no necessita de les armes per manifestar-se. Jesús no té por de l'autoritat de Pilat, ni del Cèsar: en certa manera, encara que no ho sàpiguen, no poden fer res per aturar el reialme de Déu. Ells també són instruments del pla de Salvació.

"I la veritat què és?". Pregunta de Pilat que pot semblar un sofisma, però que tè conseqüències ben concretes per a Jesús: la veritat de Jesús és el Pare, l'amor. I la veritat de Pilat és el seu càrrec i la seva supervivència: com es veu més amunt, Pilat no farà res que pugui semblar que vagi en contra del Cèsar. També és propi del relat de Joan l'entranyable escena del deixeble que Jesús estimava i de Maria sota la Creu. Des d'aquell moment Maria formarà part de l'Església com un membre qualificat, i l'Església amb el Deixeble que Jesús estimava se sentirà filla de la Mare de Jesús.

Quan "tot s'ha acomplert", Jesús inclina el cap i lliura l'Esperit. La llançada li obre el cor i en surt aigua i sang, que per una part torna a confirmar que Jesús realment ha mort en la creu, i per l'altra que d'aqueixa mort surt la salvació per a l'Església. Com del santuari de Jerusalem del qual naixia un riu que donava vida per tot el desert de Judà fins renovar les aigües del mar Mort (Ez 47), de l'amor fidel i misericordiós de Jesús fins al final, en neixen el baptisme i l'Eucaristia, renovadors de la vida de tantes persones que busquen la Veritat.

Més informació:

 

General | Següent | Anterior | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb