Artà Jove

Avui a les 21 h, a Santa Maria del Camí: VÈ CONCURS DE MÚSICA JOVE

Artà Jove | 21 Juliol, 2007 13:49

Joves de Mallorca per la Llengua organitza per cinquena vegada el Concurs de Música Jove, una iniciativa nascuda fa anys amb la finalitat de promoure i donar a conèixer formacions juvenils en el gènere de música moderna que s'expressen en llengua catalana. L'acte es durà a terme demà dissabte a les 21 hores a la plaça Nova de Santa Maria del Camí. La seva cinquena edició, que compta amb el suport de l'Ajuntament de Santa Maria i del Consell de Mallorca, consistirà en un concert - mostra dels quatre grups finalistes sorgits de la selecció d'un jurat especialitzat: Banda Barretina (del Barcelonès), Musnok (del Molinar) i Pujà Fasuà i Manafoc (tots dos de Manacor). Cada una d'aquestes formacions tendrà trenta minuts per donar a conèixer el seu repertori i estil musical. Posteriorment, mitjançant el sistema de votació popular, el públic present elegirà el grup guanyador. El premi serà actuar a la propera gran activitat que organitzi Joves de Mallorca per la Llengua. Tancaran la nit les actuacions d'Anegats, Grollers de Sa Factoria i Marfan. Joves de Mallorca per la Llengua convida tothom a participar a la celebració del XIIIè aniversari de la seva fundació.

Benvolgudes i benvolguts amics...

Artà Jove | 19 Juliol, 2007 19:16

El passat 1 de juliol Joves de Mallorca per la Llengua complí 13 anys de vida i, com cada any, duim a terme una festa d'aniversari on queda convidat tothom que hi vulgui venir.

En aquesta ocasió, hem organitzat una nova edició del Concurs de Música Jove i, la final, es durà a terme aquest dissabte 21 de juliol, a partir de les 21hores, a Santa Maria, on hi actuaran el quatre grups que han quedat finalistes (Banda Barretina, Manafoc, Musnok i Pujà Fasuà). Cada conjunt tendrà 30 minuts per mostrar que és el que fan i, en acabar les quatre actuacions, començarà un termini de votació popular on, prèvia mostra de alguna identificació personal, tothom podrà votar quin és el grup guanyador i, en conseqüència, quin grup actuarà a la propera gran activitat que organitzi Joves de Mallorca per la Llengua.

Així mateix, en acabar el concurs, es podrà gaudir d'un gran concert amb les actuacions dels grups Marfan, Grollers de Sa Factoria i Anegats.

Quedau totes i tos convidats!!!

Mateu Cañellas és el nou Conseller d'Esports i Joventut

Artà Jove | 18 Juliol, 2007 18:46

Mateu Cañellas ha explicat que afronta el nou càrrec amb molta il·lusió. El nou Conseller d'Esports i Joventut ha explicat que el primer que s'ha de fer "abans de tot és analitzar la situació de l'esport a les Illes. He estat esportista, atleta una vegada analitzat sabré com resoldre els problemes d'aquestes àrees".

Mateu Cañellas va néixer a Inca al 1976. Va entrar en política al 2002 quan es va afiliar al partit. Màster en comerç electrònic i màrqueting directe, gestió comercial GESCO i en alt rendiment esportiu. Ha estat atleta professional. Des del 2002 fins al 2007 ha estat director insular de Projectes del Consell de Mallorca. També ha estat responsable de xarxa en la campanya per a les eleccions municipals del 2007 i número 3 de la candidatura d'Unió Mallorquina a l'Ajuntament de Palma.

Avui, 16 de juliol, Festa de la Mare de Déu del Carme

Artà Jove | 16 Juliol, 2007 18:04

Pels volts del 16 de juliol, dia de la Verge del Carme, a Llançà celebren una festa dedicada a la patrona dels mariners que consisteix en una processó pel port i diverses activitats complementàries per a petits i grans.

La Verge del Carme és la patrona dels mariners i per això en moltes localitats catalanes el dia 16 de juliol es celebren processons marítimes en honor seu. Els mariners la invoquen per demanar protecció devant de possibles naufragis i tempestes a alta mar. Sembla que va ser l'almirall mallorquí Antonio Barceló Pont de la Terra qui va impulsar, al segle XVIII, la celebració del dia de la Verge del Carme entre la marineria que ell dirigia. A partir d'aquest moment, la marina va anar substituint el patronatge tradicional de Sant Elm pel de la Verge del Carme.

A Llançà la festa comença el matí del dia 16 de juliol, amb una missa a la capella del port i a continuació s'inicia la processó pel port que encapçala una imatge de la Verge i en la que participen petits, joves, grans, veïns, forasters i turistes. Si el temps ho permet, s'embarca a la Verge en un vaixell i es porta mar enllà perquè beneeïxi les aigües amb la seva presència. Durant tot el dia i l'endemà hi ha activitats festives, amb grups d'animació, gegants, jocs per a la mainada, sardanes i havaneres. La festa acaba amb una regata de vela lleugera, ball i un gran castell de focs d'artifici.

Text: Redacció festes.org

AUDIÈNCIA I-REAL de l'actor,Toni Albà, al teatre d'Artà

Artà Jove | 14 Juliol, 2007 12:53

Advertència: Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

"Hi havia una vegada un rei..."

Així comencen molts contes i llegendes populars que continuen fascinant les ments més innocents de la nostra societat. Aquestes ments imaginen mons meravellosos que li són totalment inaccessibles. Per això volen saber-ne tots els detalls i en aquest intent de conèixer com funcionen, poder imitar-los en les seves maneres per ser com ells... o això creuen.

Imaginem un estat modern on el cap d'estat és un monarca que un dia ha de presidir un acte oficial, una AUDIÈNCIA (IRREAL en el nostre cas), davant un públic integrat per tota la premsa nacional i internacional.

Aquest personatge fa una insòlita roda de premsa on el públic-premsa pot preguntar el què vol saber.... Bé, el què volen saber els milions de ments innocents que llegeixen i miren la tele per "devorar" un món que els fascina...

"El teatre és una mentida feta com si fos veritat."
Tinoa Blayon

Pugen any rere any els visitants dels refugis del parc del Llevant

Artà Jove | 09 Juliol, 2007 17:41

Del total d'estades que s'hi fan durant l'any, els mesos d'estiu en reben més del 60 per cent

GLÒRIA JULIÀ. Artà.
Als refugis del parc natural del Llevant cada any s'incrementa la xifra de persones que hi acudeix i envida per un altre tipus de turisme, allunyat de la massificació. La xarxa és integrada pels refugis de s'Alzina, s'Arenalet i la casa dels Oguers, a més d'una zona d'acampada situada al pinar de s'Arenalet del Verger.

Enguany torna a ser molt nombrós el nombre de persones que hi reserven places, sobretot durant els mesos d'estiu, durant els quals es registra més de la meitat de visitants que la resta de l'any. Algun dels visitants ens explica: «Venim amb els infants perquè coneguin la flora i la fauna de la nostra illa. A més, ens agrada estar tranquils durant les vacacions, lluny de la massificació».

A més de famílies, també hi ha grups de gent jove que trien aquest lloc per passar-hi uns dies amb els amics, com també molts excursionistes que realitzen els diferents itineraris que ofereix el Consorci des Verger. Segons han explicat a aquest diari: «Solem venir cada estiu i sempre feim diferents itineraris. El nostre objectiu és conèixer totes les zones».

Els guardes que en tenen cura es mostren bastant satisfets del comportament dels visitants: «El que costa més és que entenguin que només podem transportar aigua i menjar, a banda dels infants i de gent incapacitada. Tampoc no és permès dur alcohol, cosa que de vegades els costa pair. En general, però, no solem tenir cap problema amb les visites».

extret de:

Avui, feste de Sant Pere, Setmana del Mar

Artà Jove | 29 Juny, 2007 19:07

Les festes de Sant Pere o Setmana del Mar es celebren al Barri de Mar de Vilanova i la Geltrú, la zona de la ciutat que queda de la via del tren per avall. El Barri ha estat un dels referents pel que fa a la pesca i a la cultura del peix a Catalunya i a través de les Festes de Sant Pere fa partíceps d'aquest tarannà mariner i de la seva estimació i respecte pel mar tant als visitants com a la resta de vilanovins. En efecte, aquestes festes han servit perquè la relació entre la societat vilanovina i el mar tingui un arrelament ciutadà més enllà del barri mariner.

La Setmana del Mar són festes d'interès nacional turístic mariner i consten d'una cinquantena d'actes que barregen cultura i tradició, pesca i gastronomia, activitats recreatives i lleure. D'entre els actes importants destaquen el concurs d'all cremat (des de 1973) un plat típic mariner semblant al suquet de peix, un concurs de castells i escultures de sorra i la trobada d'estels, els concursos de pintura i dibuix amb temàtica marinera i la travessia nedant de la platja de Vilanova de diumenge.

La festa, organitzada per l'Institut del Mar i la Confraria de Pescadors juntament amb l'Ajuntament de Vilanova i l'Associació de Veïns del Mar, té dos moments àlgids. Per una banda la processó marinera en honor a Sant Pere, una cercavila cívico-religiosa-popular que passeja el sant des de l'Església de Mar fins al port acompanyat pels diferents components de l'Agrupació de Balls Populars (pastorets, cercolets, diables, gitanes, bastons, bestiari festiu, gegants, etc). Una vegada al port la imatge del sant es trasllada damunt una barca per iniciar la processó marítima, que surt acompanyada per embarcacions empavesades i guarnides a donar una volta pel port. Des de l'embarcació, on hi ha el sant es fa la tradicional benedicció d'embarcacions i arts de pesca, un costum que es fa des del segle XVIII. De tornada, quan el sant entra a l'església de nou, els balls i entremesos populars fan una exhibició conjunta.

El dia 28 es celebra la vigília de la festa, amb la tradicional revetlla de Sant Pere, amb focs artificials, ball social organitzat per la Confraria de Pescadors i repartiment de la típica coca de Sant Pere. El dia 29 de juny, Sant Pere, és la diada del patró i per això és festiu pels pescadors de Vilanova. Aquest dia, eix de les celebracions, al matí es fa una missa cantada en honor al sant i seguidament un homenatge emotiu als morts a la mar, als jubilats i a les vídues de pescadors. La festa es clou amb una cantada d'havaneres a mitja tarda, que es repeteix l'endemà.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE GABRIEL GENOVART EL SOMNI DE L'OEST

Artà Jove | 28 Juny, 2007 18:01

Sinopsi/Repertori: (editat per la Fundació Sa Nostra dins la col.lecció de llibres Temps Moderns), a càrrec de l'escriptor Miquel Mestre.

Hi intervindran també Jaume Vidal (director de la revista i de la col.lecció Temps Moderns) i l'autor del llibre.

A continuació i per gentilesa de Sa Nostra, es projectarà la pel.lícula Tierras lejanas (Anthony Mann, 1955).

Entrada gratuita.

Festes de la Colònia de Sant Pere

Artà Jove | 22 Juny, 2007 17:45

Del 22 de juny al 8 de juliol se celebren les festes patronals a la Colònia de Sant Pere.

Començaran amb la inauguració de diverses exposicions, la sonada de xeremiers i l'actuació del grup Havaneres de Vilafranca amb torrada de sardines.

Durant les celebracions hi actuaran els alumnes de l'Escola Municipal de Música i taller de veu, el grup de teatre Sa Revetlla de Son Negre amb l'obra Qui no la fa de jove, la de jove la fa de vell, Honey, Salsalaia, Soubastos, contacontes amb El Professor Sorpreses, Baccus, Cocktail Latino, animació infantil amb el grup Mallorca Festa, agrupació Esclafits i Castanyetes, Pallasso Andreu, contacontes amb Contes Bojos i l'obra Els Pirates.

A més, es farà la segona trobada de pintors, mercadet d'objectes brodats, mercadet artesanal, jocs infantils, pa amb oli solidari, cursa popular i Mulla't per l'esclerosi múltiple, entre altres activitats destacables.

Eines per uns campaments d'estiu amb el mínim impacte ambiental

Artà Jove | 21 Juny, 2007 18:55

Tota aquella activitat que fem en el medi natural té un impacte, també en els campaments i a les excursions. Ara que vé l'estiu i s'acosten els campaments és un bon moment per plantejar-se la repercussió de les nostres activitats i planificar-les de manera que tingui el mínim impacte pel medi ambient.

Al portal d'Educació en el Lleure de Xarxanet.org trobareu diverses càpsules amb recursos ambientals i idees per a experimentar amb instal"lacions i enginys alternatius que siguin més respectuosos amb el medi ambient. Per accedir-hi, feu clic aquí !

El portal d'Educació en el Lleure de Xarxanet.org està gestionat des de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), i volem que sigui un punt de trobada per a totes les entitats d'educació en el lleure, oferint aquells continguts que ens siguin útils, però també un espai des d'on donar a conèixer a la ciutadania la tasca que desenvolupem. Així doncs, s'hi poden trobar continguts com ara Novetats, Càpsules de Coneixement, Preguntes Més Freqüents, o Agenda d'actes i de Formació.

30È ANIVERSARI DEL TANCAMENT DE LA LÍNIA DE TREN FINS A MANACOR I ARTÀ: UN ANIVERSARI PER REIVINDICAR EL RETORN DEL TREN

Artà Jove | 21 Juny, 2007 16:17

EL GOB, JUNTAMENT AMB REPRESENTANTS DELS AJUNTAMENTS DE LA COMARCA DE LLEVANT, HAN PROTAGONITZAT AVUI A LES 11.00H, A L'ANTIGA ESTACIÓ DE SANT LLORENÇ, UN ACTE SIMBÒLIC COMMEMORANT EL 30È ANIVERSARI DEL TANCAMENT DE LA LÍNIA PALMA-MANACOR-ARTÀ I REIVINDICAR AIXÍ, EL RETORN DEL TREN FINS A ARTÀ I CALA RAJADA

Tal dia com avui, ara fa trenta anys, se va tancar la línia de ferrocarril Palma- Manacor- Artà. Era el 20 de juny de 1977 quan oficialment se tancava la línia, usant però l'expressió "de forma provisional".

Aquesta estació, la de Sant Llorenç -com les de Sineu, Petra, Sant Joan, Manacor, Son Carrió, Son Servera i Artà- varen restar silencioses. Ni el renou del ferrocarrils, ni el de la gent que esperava que arribàs o que tornàs el tren de Palma, se va tornat sentir en aquestes estacions. Per sort, però, des del 2003, el tren torna arriba a Sineu, Petra i Manacor.

Avui el GOB, juntament amb batles i regidors dels ajuntaments de la comarca de Llevant (Capdepera, Artà, Sant Llorenç, Son Servera i Manacor), hem volgut commemorar amb un acte senzill aquest aniversari. Un recordatori d'un fet trist i lamentable que per sort una part (fins a Manacor) ja s'ha restituït.

UN ANIVERSARI PER REIVINDICAR MÉS TREN

Però aquest aniversari té a més a més un caire reivindicatiu. Aquesta reivindicació no és nova. Fa deu anys se va iniciar -impulsat pels Joves del Llevant- a la comarca la Marxa pel Tren de Llevant, on any rera any milers de joves caminaren per damunt les antigues vies a fi de reclamar la recuperació de la Línia Palma - Manacor- Artà i alhora l'obertura de noves línies cap a Cala Millor i Cala Rajada.

Una part les demandes es varen aconseguir i avui i des de fa quatre ja arriba fins a Manacor. Ara volem tornar posar damunt la taula el retorn fins a Artà i l'obertura de noves línies, fins a Portocristo, Cala Millor i Cala Rajada.

En aquella proposta des del primer moment hi va haver el suport actiu de tots els ajuntament de la comarca, de tots els colors polítics, a més d'una amplíssima plataforma ciutadana, veïnals, cultural, empresarial, etc.,.

Estam segurs que els ajuntaments també empenyeran aquesta nova reivindicació i la demostració és que a avui són aquí una bona representació dels consistoris de la comarca.

El nou govern, sigui quin sigui el seu color polític ha de prioritzar la reobertura d'aquesta línia i la seva extensió fins a les poblacions costaneres. També ha de prioritzar l'extensió del tren fins a altres indrets de Mallorca com Alcúdia, Felanitx, Santanyí, Campos, etc.

EL TRANSPORT COL·LECTIU, UNA NECESSITAT

L'impuls al ferrocarril constitueix des de fa anys, una aposta per contribuir a resoldre els problemes de mobilitat dins l'illa, mitjançant un transport net, barat, segur i ecològic, estalviant energia, donant bon servei i reduint les emissions a l'atmosfera.

AJA brufa la festa del nou batle d’Artà

Artà Jove | 16 Juny, 2007 13:34

Avui matí, membres de l'associació de Joves d'Artà han assistit a la investidura del nou batle d'Artà, amb acabar i al refresc el president de l'associació ha volgut expressar l'enhorabona al nou batle.

Un submarinista de 22 anys mor ofegat a la Colònia de Sant Pere

Artà Jove | 16 Juny, 2007 09:07

Gabriel Forteza tenia 22 anys

J.J.. Palma
Gabriel Forteza Genovart, de 22 anys d'edat, va ser trobat mort ahir de matinada en aigües de la Colònia de Sant Pere (Artà), on havia practicat pesca submarina a pulmó durant l'horabaixa. La recerca i rescat del cadàver es perllongà diverses hores. La víctima sortí a pescar a pulmó lliure dijous horabaixa i elegí Ca los Cans, a la Colònia de Sant Pere, per als seus descensos submarins. Varen passar les hores i Gabriel Forteza, un experimentat submarinista, no sortia de l'aigua. Quan arribà la nit, la seva família s'alarmà i l'operatiu d'emergència es posà en marxa a les 22.00 hores, coordinat per la Guàrdia Civil. Policia Local, Protecció Civil i submarinistes del Grup Especial d'Activitats Subaquàtiques (GEAS) començaren a rastrejar la platja, però l'absència de llum solar va dificultar la recerca.

Quan faltava un quart per a les onze de la nit, els bussejadors de la Guàrdia Civil localitzaren la boia de Gabriel Forteza, i a partir d'aquell moment el rastreig se centrà en aquella zona. Les esperances de trobar amb vida el desaparegut s'esfumaren quan els GEAS varen localitzar a devers dotze metres de profunditat un cos que resultà ser el del submarinista.

El jutjat de guàrdia de Manacor i el centre d'emergències de l'112 foren informats de la troballa, i s'envià a la Colònia un psicòleg per atendre els familiars, que estaven completament enfonsats. Avui dematí era previst que es practicàs l'autòpsia al mort, per aclarir quines foren les circumstàncies exactes de la seva mort. La Benemèrita sospita que Gabriel Forteza es trobà indispost en una de les seves immersions i ja no pogué sortir a la superfície. La notícia de la mort del jove es va estendre ràpidament per la Colònia i per Artà, on Gabriel i la seva família són molt coneguts i estimats.

La commoció era absoluta entre els amics i familiars del jove submarinista, que ahir no s'explicaven què li havia pogut podia pogut passar, ja que era considerat un expert en la matèria.

Extret de

II Premi Artà de Narrativa Breu 2007

Artà Jove | 14 Juny, 2007 17:00

II Premi Artà de Narrativa Breu 2007. Consultau les bases aquí

Avui, Sant Antoni de Pàdua

Artà Jove | 13 Juny, 2007 18:06

El dia 13 de juny se celebra la festivitat de Sant Antoni de Pàdua, sant amb fama d'incansable predicador i d'estar al costat del més desvalguts. El seu culte va ser un dels més populars a Catalunya, com ho demostra la gran quantitat d'altars i capelles que hi ha en honor seu, i en l'actualitat destaca per ser el patró dels diferents gremis del ram de la construcció.

La biografia de Sant Antoni de Pàdua narra que l'Antoni va néixer a Lisboa l'any 1195 i que durant tota la seva vida va dur a terme una incansable activitat predicadora que atreia multituds d'oients i que també va desenvolupar una intensíssima tasca social, de suport i atenció als més desvalguts. Antoni va viure els darrers anys i va morir a Pàdua (Itàlia) el 13 de juny de l'any 1231, motiu pel qual se li atorgà el sobrenom de Sant Antoni de Pàdua (i també per diferenciar-lo del Sant Antoni del gener) i se celebra la seva diada el 13 de juny. Antoni va ser fet doctor de l'Església, títol donat a molt pocs sants.

Segons la tradició catalana, el sant va arribar al Pirineu català des de Tolosa, on havia romangut molt de temps, i va portar a terme una gran tasca predicadora que va acabar convertint als cristians càtars o albigesos. Hi arribà en una època de gran misèria provocada per una terrible sequera. Sant Antoni de Pàdua ha estat popularment representat amb un nen Jesús a braç i un lliri blanc a la mà, en record de la intercessió del sant, que enmig de tanta sequedat va fer brotar un lliri blanc, iniciant així la desaparició de la misèria i la pesta de la muntanya. També són moltes les llegendes i històries, miracles inclosos, que existeixen el voltant de l'estada del sant a Barcelona.

El patronatge popular, Sant Antoni dels paletes

Sant Antoni de Pàdua havia estat un dels sants més venerats a Catalunya i havia gaudit d'una gran devoció popular. El seu culte arrenca al segle XV i arriba a ser tant popular que s'acaba coneixent al sant per advocat dels pobres, doncs se l'invoca tant per no prendre mal, com per obtenir marit i fins i tot per trobar objectes perduts. El seu patronatge abasta nombrosos sectors socials, tant de mar com de muntanya, i de tota classe d'oficis i gremis. És advocat dels que cerquen matrimoni, i especialment havia estat invocat per les noies solteres que volien trobar marit, que aquell dia anaven a l'església a encendre un ciri. És el patró dels botiguers en general, que el tenien per protector contra els robatoris i que aquest dia li erigien una capelleta al seu local. Aquest costum de bastir capelles amb la seva figura havia estat tant popular que aquella nit s'anava a 'visitar capelles'.

Però si per alguna cosa es coneix a Sant Antoni de Pàdua és pel seu patronatge sobre els treballadors del sector de la construcció. És el patró tant dels mestres d'obra i constructors, com de tota classe d'artesans de la gaveta, la rajola i la plomada: paletes, manobres i altres oficis relacionats, que l'invoquen contra les caigudes i altres accidents.

No és extrany doncs, que no hi hagi poble o ciutat catalana que no tingui un carrer o una plaça amb el seu nom ni que siguin nombrossíssimes les ermites consagrades al sant. Carrers, places i ermites celebren aquest dia celebren la seva festa major de barri, fira o el seu aplec anual.

extret de