Artà Jove

La web del Consell publica des d'avui totes les subvencions nominatives del 2008

Artà Jove | 22 Novembre, 2007 16:46

És un dels compromisos adquirits pel nou equip de Govern de fer més transparent la gestió dels doblers públics
- La presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, ha anunciat que des d'avui es publicaran a la pàgina web totes les subvencions nominatives que atorga la institució.
  
  Armengol, que ha comparegut amb el vicepresident i conseller d'Hisenda i Innovació, Antoni Alemany, ha manifestat que aquest és un dels compromisos adquirits pel nou equip de govern de Mallorca de més transparència i una gestió millor dels doblers públics.
  
  La presidenta del Consell ha informat, també, que es donaran a conèixer a través del portal web les convocatòries públiques de subvencions, les bases de les convocatòries, la relació de sol·licitants i la puntuació obtinguda, així com les persones o entitats que hagin resultat adjudicatàries, i l'import de la subvenció.
  
  Per la seva banda, el vicepresident i conseller d'Hisenda i Innovació, Antoni Alemany, ha explicat que, a banda de les subvencions nominatives, també es publiquen les convocatòries de subvencions i les aportacions a entitats vinculades.
  
  Però, hi ha més informacions que des d'avui es podran consultar a la pàgina web del Consell, com són els plans estratègics dels diferents departaments, les llistes dels decrets aprovats així com les actes dels plens.
  
  Antoni Alemany ha assenyalat que l'objectiu és publicar-ho tot, la informació sobre la gestió dels doblers públics ha de ser cada vegada més transparent.
- Més informació:

El .cat i els dominis d'Internet

Artà Jove | 20 Novembre, 2007 19:08

Conferència a Can Alcover

Dijous 22 de novembre a les 20 hores a Can Alcover

(c. Sant Alonso, 24 de Palma)

amb Joan Francesc Gras i Nacho Amadoz, president i advocat, respectivament,

de la Fundació puntCAT

Organitza: Fundació puntCAT

La conferència, que s'emmarca dins les activitats de la Setmana de la Ciència de Balears, consistirà en una explicació pràctica sobre els els dominis d'Internet. Què són com? Com funcionen?. Posteriorment, els conferenciants explicaran com es va aconseguir el domini .cat i les seves especifitats com a únic domini cultural i lingüístic del món. També explicaran què es pot fer amb un domini i per a què s'utilitza una pàgina web.

«La prioritat és tornar a Artà la central de reserves dels refugis»

Artà Jove | 19 Novembre, 2007 16:48

Maria Antònia Sureda, nova gerent del consorci del Parc del Llevant

A.BASSA. Manacor

Des del passat dia 26 d'octubre és la nova gerent del consorci de les finques públiques d'Aubarca-Es Verger del Parc Natural de Llevant. L'artanenca Maria Antònia Sureda ha assumit el repte d'estar al front d'aquesta entitat amb «molta il·lusió», disposada a l'aprenentatge i amb un caramull de projectes dins la màniga. Ara per ara, una de les prioritats és que Artà torni a acollir la central de reserves dels refugis del Parc, que ara se centralitza a Ca l'Amitger a Escorca, ja que l'experiència no ha estat positiva i es reben queixes pel «mal servei».

«En la propera junta rectora, que serà abans de final d'any, hi anirà aquesta sol·licitud que la central estigui a les oficines que té el consorci a Artà. Aquesta és la primera passa, després es tracta de veure quina serà la millor fórmula per donar millor servei. Mirarem si es fa a través de telèfon o bé en persona. També considero que ja que nosaltres posam el territori, els artanencs haurien de tenir algun tipus d'avantatge», explicava Sureda.

La nova gerent explicava en quina situació s'havien trobat les finques públiques. Així parla d'una «sensació d'abandonament» i d'una «necessitat» urgent d'asfaltar dos camins. Un d'ells, el camí dels presos fins al campament dels soldats que, és un projecte adjudicat i que aviat s'executarà. L'altre camí que necessita una urgent reparació, és el camí d'es Verger. «Estan en molt mal estat i més després de les darreres pluges. També hem d'analitzar la possibilitat de posar ponts de fusta en els passos dels torrents». Aquestes seran les obres que es faran amb caràcter prioritari però, a llarg termini, la nova gerent té molts projectes per posar en marxa.

Per l'any que ve, la idea és fer oli a petita escala per vendre o per als petits propietaris de les finques. Es posarà en marxa el projecte ja aprovat de la rehabilitació de l'Alqueria Vella com a centre de visitants i es muntarà una tenda. La intenció de Sureda és treballar conjuntament amb la direcció del Parc. «La idea és fer un pla d'inversions i establir les prioritats», deia Sureda. En el futur es vol habilitar una granja-escola a l'Alqueria Vella de dalt vora la tafona i potenciar l'agricultura ecològica.

Extret de:

Les persones amb discapacitat podran fer pràctiques a l’Ajuntament d’Artà

Artà Jove | 17 Novembre, 2007 09:49

La consellera d'Interior, María Angeles Leciñena, i el batle d'Artà, Rafel Gili, han signat avui un conveni de col·laboració entre ambdues entitats per tal d'afavorir la integració laboral de les persones amb discapacitat de la zona de Llevant de Mallorca. El Conveni pretén apropar l'Administració local al col·lectiu de persones amb discapacitat d'Artà, perquè puguin gaudir de la formació i les posteriors pràctiques laborals dins el seu propi municipi.

Extret de:

Artà Jove dona suport a l’equip de Cap vermell i demana al Conseller Vicens que el Tren de Llevant arribi fins a Capdepera.

Artà Jove | 10 Novembre, 2007 16:35

El Tren és i serà el transport que unirà tot el llevant i el nord de Mallorca, ara és veu que desprès de unes declaracions fetes els companys gaballins tenen por que el Pacte NO conti amb la arribada del tren fins a Cala Rajada&

Ningú no ha dit que el tren no arribarà a Capdepera i Cala Rajada. Però ens sorgeixen molts de dubtes, alguns ens temem el pitjor. Per què?

Dia 14 desetembre, anunciàvem en aquesta mateixa pàgina un comunicat de la Conseleria de Mobilitat amb el títol Projecte de línea ferroviària fins a Cala Rajada:
http://www.capvermell.org/index.php?option=com_content&task=view&id=576&Itemid=29

Què passa, vertaderament?

Apunten que fins a Cala Rajada hi ha molts problemes, que s'han d'expropiar terrenys, que no hi ha un traçat antic, que no es podria inaugurar abans del 2011... I?

Cap dels arguments és insuperable. Sols fa falta voluntat política. Començar a fer feina i ja arribarà. És l'única solució perquè arribi. Si no, probablement quedarà a Artà definitivament i la prolongació s'haura de fer en bus.

Què passa? No es poden planificar obres a 8 anys?, no es poden expropiar terrenys?, no hi ha doblers? Si és així, que ho diguin clarament.

Davant tantes sospites no hem sentit cap declaració municipal, per sortir al pas i reivindicar allò que la gent, amb les seves marxes, ha demanat amb insistència. Manca de reflexos? Tots els partits polítics duien al seu programa electoral que el tren havia d'arribar a Capdepera, o no? Idò que es moguin.

A la pàgina web de la Direcció General de Mobilitat trobareu el Pla Director Sectorial de Transport de les Illes Balear, aprovat el 2006. Vegeu:

http://www.caib.es/conselleries/opubliques/dgtransp/esdev/pla/pladirector.html

l el que diu respecte de la línia Manacor - Cala Rajada ho teniu en aquest pdf: http://www.capvermell.org/images/stories/Collaboracions/novembre07/manacor-calarajada.pdf

Revelador, no?

Hem sabut que el Conseller de Mobilitat vendrà a final de mes a l'Ajuntament i convendria aclarir tots aquests extrems. A més, d'entrada, proposaríem:

- Tornar a posar en marxa de plataforma del tren de llevant de Capdepera.

- El ple hauria d'aprovar una moció per manifestar clarament la voluntat que arribi el tren a Cala Rajada, i seria convenient proposar els espais per a les estacions de Capdepera i Cala Rajada. JA!

Més informació:

L'OCB vol gestionar dos casals per activar el català entre els immigrants

Artà Jove | 10 Novembre, 2007 08:41

Cort ho veu «factible» i promet que respectarà la normalització lingüística, menyspreada pel PP

LAURA MORRAL. Palma.

L'Obra Cultural Balear plantejà a l'Ajuntament de Palma la possibilitat de gestionar dos centres socials i culturals per posar en pràctica els projectes que l'entitat ja té en marxa relacionats amb el diàleg, la interculturalitat i la normalització lingüística enfocada cap a la població immigrant que actualment viu a la capital mallorquina. Aquesta proposta fou presentada ahir en el transcurs de la reunió que mantingué el portaveu de l'OCB, Tomeu Martí, amb el regidor de Participació Ciutadana, Eberhard Grosske. En aquest sentit, el responsable d'aquesta àrea municipal es comprometé a reconsiderar aquesta iniciativa que, d'antuvi, valorà d'«interessant» i «factible». «Es tracta d'aprofitar aquests espais per traslladar un missatge d'integració als immigrants, ja que molts d'ells són usuaris d'aquests centres», explicà Martí. La integració passa, primer, pel coneixement de la llengua. I amb aquest propòsit, entre d'altres, l'OCB pretén conscienciar les persones estrangeres que la llengua pròpia que es parla a les Illes és el català i aconseguir normalitzar aquesta situació en aquells barris on l'índex de població immigrant és més elevat, com per exemple a Son Gotleu. És per això que un dels possibles centres que gestionaria l'entitat és el que està ubicat en aquesta zona de Palma. Com a contraposició i a fi de fer més evident el desequilibri social i poblacional que existeix a la ciutat, la mateixa entitat gestionaria el casal de Son Sardina, un dels punts menys massificats per la immigració de Palma.

A banda, tant el Consistori com l'entitat abordaren la necessitat de recuperar l'esperit que marca la Llei de normalització lingüística, que l'anterior mandat del PP no es dignà a complir. Així, estipularen que les pròximes festes de Sant Sebastià s'organitzaran actes que no desvirtuaran el veritable sentit d'aquesta celebració i que el programa de les festes s'editarà en català. A més, Grosske es comprometé a reforçar els valors «simbòlics» de la festa de l'Estendard i a recuperar el típic correfoc de Sant Joan organitzat des del mateix Consistori, que deixà de subvencionar-lo aquests dos darrers anys. El regidor assegurà que l'actual equip de govern contribuiria a fer complir la Llei de normalització dins la institució.

Extret de:

ELS MARTIRIS DE LES DUES ESPANYES. RECONEIXEMENT ALS CAIGUTS

Artà Jove | 07 Novembre, 2007 16:46

Taula rodona sobre el reconeixement als caiguts de la guerra civil, la
memòria històrica i les beatificacions que s'estan succeint. L'objectiu és
debatre la pluralitat o no del reconeixement, sobretot arrel de la no
beatificació de Jeroni Alomar Poquet, capellà Llubiner mort a mans dels
nacionals.

LLOC: Sa Congregació
DIA: Dijous 8 de novembre
HORA: 20.30

HO ORGANITZA: Obra Cultural Balear de Sa Pobla

Antoni Martorell compon una nova peça per cloure l'any jubileu franciscà

Artà Jove | 03 Novembre, 2007 09:22

El Teatre Principal serà l'escenari de l'estrena del «Canto delle criature de Sant Francesc d'Assís»

L.ACEDO. Palma.

Amb motiu del 800è aniversari de Santa Isabel d'Hongria, patrona de l'orde franciscà, el Tercer Orde Regular (TOR) ha organitzat al llarg de l'any tot un seguit d'actes culturals i religiosos que conclouran al Teatre Principal de Palma el proper dia 25 de novembre. Els actes de cloenda del jubileu se celebraran amb un acte religiós i un altre cultural. El primer, tindrà lloc el proper dia 18, presidit pel bisbe a l'església de les Caputxines. L'acte cultural tindrà lloc al Teatre Principal de Palma, a les 20.00 hores i inclourà una aposta nova. L'esdeveniment es dividirà en dues parts, d'una banda, tot un seguit de parlaments i notes històriques sobre Santa Isabel d'Hongria, nascuda el mateix 25 de novembre de fa vuit-cents anys, i d'altra banda, la representació del Cantico delle creature de Sant Francesc d'Assís.

L'autor de l'obra és el pare Antoni Martorell, que ha compost la peça sota la direcció de Joan Company. Aquesta és una composició per cor i orquestra que serà interpretada al Principal per l'Orquestra Simfònica de Balears, Ciutat de Palma, sota la direcció de Philipe Bender, i la Coral i orfeó Universitat de les Illes Balears. El Cant de les criatures, amb una durada aproximada de trenta minuts, és una peça que Antoni Martorell ha creat «a mena de cantata simfònica» esmentà ahir el compositor. «L'obra té un caràcter descriptiu, pictòric i colorista» afegí.

«El fet que una cantata, tradicionalment de caire cambrístic i intimista, tingui el vessant de simfònic, imprimeix a l'obra un caràcter participatiu i obert» afegí. Més d'un any i mig han servit a Martorell per compondre aquest «cant de Sant Francesc d'Assís a la natura, a l'aigua, als animals, al sol, a la terra i a tots aquells elements on és palesa la presència de Déu», explicà. El compositor descriu l'esdeveniment que es prepara pel dia 25 de novembre com un acte molt solemne, amb un caràcter extraordinari i molt expressiu. «La peça musical serà una novetat més, no li vull donar caràcter d'esdeveniment», afegí el compositor.

L'acte s'iniciarà amb un seguit de parlaments, a càrrec del pare provincial de l'Orde, Bartomeu Pont. Per la seva banda, la segona part girarà entorn la peça musical composta per Martorell que pretén ser «com una paleta de colors que descriu la natura en el ritme de la paraula del Sant d'Assís, que era un poeta nat que llegia a la natura la paraula de Déu d'una manera contemplativa», declarà el franciscà. Pel que fa a les influències que Martorell ha rebut o en les quals s'ha basat per compondre la seva darrera obra, l'organista destaca que «de cants a les criatures se n'han fet molts al llarg de la història, però quan em vaig decidir a compondre l'obra, vaig oblidar-me de totes les influències anteriors». Amb l'objectiu de mantenir «una netedat i virginitat d'idees», Martorell no volgué escoltar cap cant de les criatures compost fins ara «per no fer-me esclau», afegí.

L'obra que es presentarà al Teatre Principal està «dividida en tres parts» on intervenen «tres petites danses populars intercalades dins els càntics». Sota els noms de La Dansa de Fra Masseu i Companys, La Merla fa pleitesia a Sant Francesc i Festa de l'ocellada a sol ixent s'erigiran com a punt i seguit tres danses instrumentals que emmudiran el cor durant uns instants. El compositor definí aquestes tres peces com a «danses per la imaginació» . Martorell resumeix el càntic com una obra «apta per anar-la descobrint a poc a poc, a mesura que s'emet cada so». L'acte de cloenda de l'any jubileu pensa agrupar un nombrós seguit de personalitats religioses i civils. «Estan convidades moltes personalitats», va sentenciar orgullós Martorell.

Extret de:

L’OCB, preocupada amb la política lingüística del Govern

Artà Jove | 02 Novembre, 2007 10:55

L'Obra Cultural Balear denuncia que l'actual executiu de les Illes Balears actua contra l'esperit de la Llei de normalització lingüística i la Llei de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en convocar una plaça de secretari/ària per al Servei d'Ocupació de les Illes Balears sense demanar coneixements de català. La Conselleria d'Interior s'empara en el fet que hi pot accedir personal d'altres administracions per anar contra la legalitat vigent. L'OCB remarca que el lloc de feina inclou l'atenció telefònica, amb la qual cosa vulnera el dret dels catalanoparlants a ser atesos en català per part de les institucions autonòmiques, tal com prescriu la Llei de règim jurídic de l'administració de la CAIB abans esmentada: «L'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i les entitats que integren l'administració instrumental han d'emprar el català en les seves actuacions internes i en la relació entre elles.

També l'han d'emprar normalment en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l'àmbit lingüístic català, sense perjudici del dret de les persones interessades a rebre-les en castellà, si ho demanen» (article 43). L'entitat vol manifestar la seva indignació per aquest incompliment i exigeix a la conselleria d'Interior que rectifiqui immediatament aquesta agressió envers la llengua catalana. L'associació ja ha fet arribar la seva queixa a la direcció general de Política Lingüística perquè prengui les mesures oportunes. Per altra banda, l'Obra Cultural Balear també vol manifestar la seva inquietud per les informacions que s'han fet públiques sobre els comptes de la Comunitat Autònoma per a l'any 2008, que inclouen un pressupost destinat a política lingüística pràcticament idèntic al del govern anterior. Per a l'entitat, la quantitat de 4,5 milions d'euros, que s'ha donat a conèixer, indica una línia política continuista en aquesta matèria i demostra una manca de voluntat de l'actual executiu d'impulsar el procés de recuperació lingüística a les Illes Balears. Aquest fet contrasta de manera claríssima amb el compromís de l'actual Govern, inclòs al pacte que varen signar les diferents forces polítiques, de convertir la política lingüística i cultural en un dels eixos d'actuació. L'OCB considera que destinar a política lingüística els mateixos recursos que hi destinava el PP implica mantenir la mateixa línia d'actuació de l'anterior govern, que es va caracteritzar per la inactivitat i el menfotisme. L'entitat demana, per això, a les forces polítiques que donen suport al Govern que presentin esmenes per rectificar a l'alça la quantitat esmentada, fins arribar als 12 milions d'euros per a l'exercici 2008. Per a l'OCB, aquest import és el mínim necessari durant el primer exercici per encarar amb garanties el procés de normalització lingüística, al qual probablement s'hauran d'afegir augments durant els anys posteriors. En aquest sentit, l'OCB es posarà en contacte amb les diferents forces polítiques per demanar-los una rectificació.

Tots Sants i Dia dels Morts

Artà Jove | 01 Novembre, 2007 12:48

La unió de dos móns...

La festa de Tots Sants i el Dia dels Morts han conservat en el seu costumari tota una sèrie de celebracions, elements i ritus que provenen de sistemes de creences anteriors al cristianisme. Segons la tradició popular, aquestes dates són el moment de l'any en què s'interrelacionen els dos móns, el dels vius i el dels morts.

Els dies en què es recorda als morts

La diada de Tots Sants, l'1 de novembre, i la dels Difunts, el dia 2, són les dates en què molta gent recorda als seus familiars difunts. Es tracta d'un moment en què tradicionalment hom creu que s'interrelacionen els dos móns, el dels vius i els dels morts. L'1 de novembre, els vius visten als morts i el 2 de novembre a l'inrevés, els morts visiten als vius. Moltes de les cultures, religions i pobles que habiten el planeta Terra -malgrat algunes sonades excepcions (ortodoxos cristians, jueus i musulmans)- tenen un dia de festa dedicat a record dels familiars avantpassats morts. Aquesta jornada es desenvolupa amb celebracions ritus que presenten una gran riquesa i diversitat de matisos.

A la nostra societat, on els morts han estat venerats tradicionalment com a protectors de la llar, la celebració arriba en un moment de l'any, l´inici de la tardor, en què la natura sembla morir: comença el temps fred, les nits són cada cop més llargues, cauen les fulles dels arbres i la terra sembla esmorteïda.

Si bé és cert que hi ha moments durant l'any en què puntualment recordem als familiars i amics morts durant l'any, les Festes de Tots Sants permenten que aquest moment sigui ben real. Tots Sants és el moment institucionalitzat en què tots, col·lectivament, recordem als nostres difunts.

Moltes poblacions reten homenatge als seus fills i filles més il·lustres, anant a fer una ofrena floral davant la seva tomba. Al cementiri de Montjuïc de Barcelona, per exemple, és costum d'anar a posar flors i netejar les tombes de catalans il·lustres -poetes, artistes, polítics- que hi descansen. Aquest dia, les tombes de Macià, Verdaguer, Salvat Papasseit, Guimerà, Clarà, Prat de la Riba, Josep Maria de Segarra entre d'altres, són visitades, netejades i cobertes amb flors.

El llarg camí de la cristianització

En el món cristià, la festivitat de Tots Sants és una de les més importants de l'any litúrgic i els seus orígens es perden a les profunditats de la història.

El camí que mena a l'Església cristiana a triar el primer de novembre per a aquesta diada comença a principis del segle VII quan el Papa Bonifaci IV va transformar el temple romà del Panteó, que era dedicat a Tots els Déus dels romans, i el consagrà en honor de la Verge Maria i de Tots els Màrtirs cristians. També va disposar que cada any fos celebrada una festa el dia d'aquesta efemèride, el 13 de maig.

Posteriorment, Gregori III va impulsar la construcció d´una capella a la Basílica de Sant Pere dedicada a tots els sants de l'església. Aquest pas es feu en el marc del concili de 731, convocat contra els iconoclastes i en què es referma la festa de tots els sants morts i s'encarrega a una comunitat benedictina que celebri una missa diària en honor seu.

Però la celebració d'aquesta diada l'1 de novembre no apareix fins a l segle IX, a precs de Lluís el Piadós i dels bisbes de les Gàl·lies, i agafa un impuls definitiu quan l'abat de Cluny, sant Odiló, introdueix la festa en tots els monestirs reformats, pels volts de l'any 1000. Va ser el Papa Gregori IV qui va designar el dia 1 de novembre com a data oficial de la celebració i va promoure la institució d´un segon dia de pregàries pels difunts, el Dia dels Morts.

D'aquesta manera és com la festa de Tots els Màrtirs, que es celebrava primer pels volts del 13 de maig, va passar a ser la de Tots els Sants, l'1 de novembre.

L'herència celta

Però encara podem tirar més enrera. No és d'extranyar que aquests personatges demanéssin que la festa dels morts es celebrés l'1 de novembre: els seus monestirs eren en zones on els cultes funeraris celtes seguien vigents i exercien una gran importància social. L'abat de Cluny va aprofitar la celebració del dia dels morts a la cultura celta i el va fusionar amb les noves pràctiques cristianes.

El culte als difunts era una part fonamental del sistema de creences dels antics celtes, i encara avui tots els pobles d'arrel cèltica conserven una gran varietat de tradicions relacionades amb el fet de morir. Els celtes, un conjunt de pobles nòmades que basaven la seva subsistència en la ramaderia, creien que el cicle de l'any estava dividit en dos períodes: el temps clar i el temps fosc. El temps clar començava l'1 de maig, amb el floriment de la natura i la sortida dels ramats a pasturar i el fosc l'1 de novembre, coincidint amb l'arribada del mal temps i el tancament dels ramats.

L'1 de novembre celebraven les festes del Samain o Samuhin, la festa celta en honor dels morts. Els dies del Samain obrien el període d'obscuritat i es consideraven un "temps fora del temps", entre les dues meitats de l'any. Un moment màgic i especial en què les terres de l'altre món obrien les seves portes i els seus habitants entraven en contacte amb el món dels humans.

Text: Redacció festes.org

Queixes veïnals per les constants inundacions en els dies de pluja

Artà Jove | 27 Octubre, 2007 16:24

Problemes a la xarxa causen molèsties a una zona del poble

J.M.SASTRE. Artà.

Cases inundades i aigües fecals sortint pels desguassos de banyeres, dutxes i lavabos. Aquesta és la situació que han patit els veïns del carrer sa Teulera d'Artà en repetides ocasions en els darrers mesos. Ja no poden més i han optat per denunciar la situació.«Abans passava una vegada a l'any quan plovia molt i la cosa s'oblidava però amb el que ha plogut en els darrers mesos, la situació s'ha repetit i és insuportable», explica una veïna indignada.Allò que va fer que acabassin la paciència van ser les pluges caigudes el passat dijous: «No va ploure gaire i tanmateix van haver de venir els bombers i Protecció Civil i es va haver de tallar el carrer», comenten veïnes cansades d'haver de treure aigua de les seves llars cada vegada que plou i, el que és pitjor, les aigües fecals que surten per les dutxes i lavabos.

A tot això, el batle d'Artà, Rafel Gili (UM), va reconèixer que aquest problema s'està arrossegant des de fa un any i mig i que va afectar també el carrer Ciutat. Ho atribueix que «quan es va fer el teatre es va reduir un pas d'aigua subterrani de 2'15 metres a 1 metre i això fa que no s'evacuï correctament». Gili afegeix que es duran a terme les correccions que siguin necessàries com el canvi de pendents d'evacuació de pluvials o l'augment de canonades, entre d'altres coses. Quant al carrer sa Teulera en concret, de moment ahir mateix es van començar les tasques per tallar el pas subterrani d'aigües i deixar el pas d'aigua potable sobre les voravies.

Extret de:

Un 81 per cent dels balears pensen que tothom hauria de saber català

Artà Jove | 25 Octubre, 2007 18:08

Un 81 per cent dels balears pensen que tothom hauria de saber català

Per un 86% és necessari que els nouvinguts aprenguin la llengua

A. MATEU. Palma. Un 81 per cent de la població de les Balears pensa que tots els residents de les Illes haurien de saber català, segons un estudi sociolingüístic que féu públic la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat despús-ahir a Barcelona.

Una altra xifra que es desprèn d'aquest mateix estudi, és que fins a un 86'1 per cent dels ciutadans de les Balears es declaren partidaris que els nouvinguts, en el futur, aprenguin la llengua pròpia.

Aquests percentatges foren obtinguts gràcies a la realització de 7.257 enquestes fetes a ciutadans de les Illes Balears per via telefònica durant els anys 2003 i 2004. Tanmateix, les opinions expressades pels illencs s'inclouen dins un macroestudi que analitza quin és l'ús de la llengua en el conjunt dels territoris de parla catalana, i com són de sensibles els seus ciutadans a la qüestió lingüística.

Aquests índexs demostren que els balears són partidaris de fer del català una llengua d'inclusió social i que esdevengui una eina a l'hora d'integrar els nouvinguts, que durant els darrers anys han augmentat a les Illes.

El percentatge del 81 per cent de ciutadans que pensen que tots els residents de les Balears haurien de saber català, és el resultat de sumar aquelles persones que respongueren que «hi estaven totalment d'acord» i aquelles que contestaren que «hi estaven més aviat d'acord». Per contra, hi ha un 16'1 per cent de la societat que es mostra en desacord amb el fet que els residents hagin de saber la llengua pròpia de les Illes. Aquesta xifra és el resultat de la suma d'aquells ciutadans que respongueren que «hi estaven més aviat en desacord» i d'altres que respongueren que «hi estaven totalment en desacord».

A parer de Bernat Joan, secretari de Política Lingüística de la Generalitat, «si el percentatge de població de les Balears que pensa que tothom hauria de conèixer el català és tan elevat, és perquè s'han creat espais d'opinió favorables perquè la llengua pròpia sigui normalitazada en tots els àmbits».Segons Margalida Tous, directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes, «el català ha d'esdevenir la llengua vehicular en tots els àmbits». «Durant els darrers anys s'ha constatat que la societat de les Balears és de cada cop més multilingüe. El que ha de permetre vertebrar socialment totes aquestes comunitats lingüístiques ha de ser el català», afirmà Tous.

Durant el proper mes de novembre és previst que Bernat Joan s'entrevisti amb Margalida Tous a Palma, per tal de perfilar algun tipus d'acció conjunta amb la finalitat de prestigiar socialment l'ús del català als dos territoris. Segons la responsable de Política Lingüística de les Balears, «l'estudi que es presentà a Barcelona suposa un document de primer ordre perquè les institucions treballin a favor de la llengua pròpia». D'altra banda, d'aquí a uns dies es debatran al Parlament els pressupostos de la comunitat per a l'any 2008. Diferents col·lectius sensibles a la llengua denunciaren durant la passada legislatura la disminució progressiva de la partida pressupostària que s'atorgava a l'àrea de Política Lingüística.

Un 81 per cent dels balears pensen que tothom hauria de saber català

Per un 86% és necessari que els nouvinguts aprenguin la llengua

extret de:

Arriba a Palma la campanya contra el tancament de TV3 a València

Artà Jove | 22 Octubre, 2007 16:20

Acció Cultural presenta avui a la UIB les seves reivindicacions

DdB. Palma.
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) presentarà avui a Palma la seva campanya contra la decisió de la Generalitat Valenciana de tancar les emissions de diferents canals de Televisió de Catalunya al País Valencià.

Representants dels sectors econòmic, religiós, acadèmic i cultural de les Balears faran costat a Eliseu Climent, president d'Acció Cultural, en la presentació de les reivindicacions de l'entitat, que ha estat multada amb 300.000 euros pel Govern de Francesc Camps per negar-se a deixar d'emetre el senyal de TV3 al País Valencià. A l'acte de presentació de la campanya «Sí a TV3 al País Valencià», que tendrà lloc al campus de la UIB a les 12.00 hores, hi seran presents la rectora de la Universitat, Montserrat Casas; el prior de Lluc, Jaume Reynés; el president del Cercle d'Economia de Mallorca, Alexandre Forcades, i Tomeu Martí, vicepresident de l'Obra Cultural Balear (OCB).

Casas, Forcades, Reynés i Martí són quatre dels sotasignats de la carta quedóna suport a Acció Cultural en la seva campanya per la llibertat d'expressió i pluralitat informativa al País Valencià i també s'insta la societat civil a sumar-s'hi.

L'entitat dirigida per Climent també aprofitarà per presentar l'obra original que ha cedit Antoni Tàpies i que, en el marc de la campanya, es reproduirà per lliurar-ne una còpia a totes aquelles persones que han decidit col·laborar econòmicament en el pagament de la multa de 300.000 euros que ha d'afrontar l'entitat.

Extret de:

EL GOVERN ESTUDIA UNIR MANACOR AMB L’AEROPORT AMB UNA NOVA LÍNIA DE TREN

Artà Jove | 21 Octubre, 2007 10:33

La prolongació del tren fins a Cala Rajada és «complicada» però es garanteix fins a Artà

JOSEP M. SASTRE. Artà.

El Govern balear estudia unir la ciutat de Manacor i l'aeroport de Son Sant Joan amb una nova línia de tren. Fonts properes han informat que la base sobre la qual treballen els tècnics de la Conselleria de Mobilitat i Ordenació suposaria l'inici del que seria un nou traçat del ferrocarril, que sortiria de la capital del Llevant cap a la zona del Migjorn i arribaria fins a l'aeroport des d'on enllaçaria amb Palma.

D'aquesta manera, municipis com Felanitx, Campos, Santanyí, ses Salines o Llucmajor podrien recuperar el servei ferroviari després d'anys d'absència. La unió, amb el tren, de Manacor amb l'aeroport acabaria amb un dels eterns problemes amb què es troben tots els veïns de la comarca de Llevant i Migjorn, i molts altres de la Part Forana, a l'hora de fer un viatge amb avió. De fet, sempre hi ha d'haver un acompanyant o l'usuari ha d'abonar quantitats astronòmiques per deixar el cotxe a l'aparcament de l'aeroport.

Malgrat que l'objectiu immediat de la Conselleria de Mobilitat i Ordenació que dirigeix Gabriel Vicens,és prolongar el traçat des de Manacor fins a Cala Rajada, ja es treballa en les noves línies i traçats, per així donar un gran impuls al transport públic ferroviari que també incorpora, com a novetat, els trens elèctrics. De fet, el conseller va reconèixer ahir, en una visita a Artà, que «igual que existeix un mapa de carreteres, ha d'existir un mapa de tren», va apuntar Vicens.

El conseller va visitar ahir les estacions dels municipis de Son Servera i Artà, amb els seus respectius batles, Josep Barrientos (PSOE) i Rafel Gili (UM), i acompanyat pel gerent de Serveis Ferroviaris de Mallorca, Jaume Jaume i la resta del seu equip. L'objectiu bàsic de la visita era conèixer l'estat de les estacions per a la recuperació de la línia. Van acordar que es recuperaran al màxim els trams de l'antic traçat del tren i també s'utilitzaran els edificis de les antigues estacions existents.

Interrogat sobre si ja té data per a l'arribada del tren fins a Artà passant per Son Servera, el conseller Vicens va declinar fer previsions: «Anirem pas a pas per fer les coses ben fetes i no com es van fer el passat mandat».El titular de Mobilitat i Ordenació del Govern de centreesquerra va reconèixer que hi haurà «molts problemes» perquè el tren pugui arribar a Capdepera i Cala Rajada, perquè allà mai no va arribar el tren així que no existeix un antic traçat. El problema rau que existeix «molta diferència» en rehabilitar una via per fer-la nova, ja que en aquest cas s'han de fer expropiacions.

Font: Diari de Balears, 19 de novembre.

La gran pluja del passat dijous ànega el pati de na Batlessa i varis edificis de la barriada de Sos Monjos

Artà Jove | 13 Octubre, 2007 18:50

El mal temps fa que els bombes i membres de Protecció civil d'Artà es posin en marxa, despleguin les bombes d'extreure aigua l'hora de llevar aigua estancada...

El batle d'Artà va voler ser present per tal de veure el mal que avia ocasionat l'aigua...

Més fotos a l'àlbum del bloc!

Artà Jove

La web del Consell publica des d'avui totes les subvencions nominatives del 2008

El .cat i els dominis d'Internet

«La prioritat és tornar a Artà la central de reserves dels refugis»

Les persones amb discapacitat podran fer pràctiques a l’Ajuntament d’Artà

Artà Jove dona suport a l’equip de Cap vermell i demana al Conseller Vicens que el Tren de Llevant arribi fins a Capdepera.

L'OCB vol gestionar dos casals per activar el català entre els immigrants

ELS MARTIRIS DE LES DUES ESPANYES. RECONEIXEMENT ALS CAIGUTS

Antoni Martorell compon una nova peça per cloure l'any jubileu franciscà

L’OCB, preocupada amb la política lingüística del Govern

Tots Sants i Dia dels Morts

Queixes veïnals per les constants inundacions en els dies de pluja

Un 81 per cent dels balears pensen que tothom hauria de saber català

Arriba a Palma la campanya contra el tancament de TV3 a València

EL GOVERN ESTUDIA UNIR MANACOR AMB L’AEROPORT AMB UNA NOVA LÍNIA DE TREN

La gran pluja del passat dijous ànega el pati de na Batlessa i varis edificis de la barriada de Sos Monjos

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Subscripció

«	Juliol 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
	1	2	3	4	5	6
7	8	9	10	11	12	13
14	15	16	17	18	19	20
21	22	23	24	25	26	27
28	29	30	31