Artà Jove

La consellera de Comerç, Indústria i Energia, Francesca Vives, ha inaugurat avui dilluns el primer Parc Solar Fotovoltaic de Mallorca. Aquest parc solar, promogut pel grup 'Parque Fotovoltaico Mediterráneo', està situat al Predio de Son Jordi (Son Servera), i té una potència de producció estimada de 1'7 MW, que permetrà el subministrament d'energia neta a uns 1.500 llars. Segons el grup promotor, aquesta potència evitarà l'emissió a l'atmosfera de 2.550 tones anuals de CO2, el que equival a un sumider de GEI forestal de 85.000 arbres adults.

Un parc solar es una planta generadora d'energia elèctrica que utilitza com energia primària exclusivament l'energia solar fotovoltaica. Els equips generen electricitat, la qual s'injecta automàticament a la xarxa. El parc de Son Jordi compta amb 17 instal·lacions de 100 KW cadascuna. La finca on s'ha ubicat el parc té una extensió de 625 hectàrees, però les plaques solars només ocupen 1,10 hectàrees.

A l'acte d'inauguració han participat també el batle de Son Servera, el president d'Endesa i responsables del grup inversor 'Parque Fotovoltaico Mediterráneo' (PFM), així com representants d'altres institucions illenques, i del món empresarial i social de Mallorca.

Extret de; Tribunamallorca.cat

La Gran Enciclopèdia Catalana esdevé lliure a l'accés de tothom per internet, 40 anys després de la publicació del primer fascicle d'aquesta obra. S'ha presentat a l'Ateneu Barcelonès el nou projecte, en el qual l'Enciclopèdia i el Diccionari de la Llengua Catalana seran consultables per internet, i se'n renovaran i ampliaran els continguts. Albert Pèlach, director editorial d'Enciclopèdia Catalana, ha destacat la gran trascendència cultural d'aquest fet. Es preveu que cap a la tardor els usuaris puguin crear continguts i informacions per publicar a la Gran Enciclopèdia.

Extret de:

• El cicle "Poesia en escena" fa una nova passa demà de la mà de l'actor Pep Tosar i de la pianista Maria Lorea amb l'espectacle "Mallorca vers a vers".

• • Es tracta d'un muntatge creat especialment per a l'ocasió que es podrà veure a la Sala Petita del Teatre Principal de Palma a les 21.30 hores.

    Pep Tosar i Maria Lorea posaran veu i música a poemes de Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera, Rafel Ginard, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Miquel Àngel Riera, Damià Huguet, Miquel Bauçà, Andreu Vidal i Joan Palou.

    El propi Pep Tosar ha reconegut que "la poesia triada no necessita que se li aporti res, això serà com un petit homenatge a uns poetes que admir" i ha definit "Mallorca vers a vers" com "un concert de paraules i música amb estructura de concert de jazz, on en lloc de sonar un solo de piano o de saxofon sonarà Blai Bonet o Damià Huguet amb la meva veu".

    Durant l'espectacle Pep Tosar també tocarà la guitarra en algunes peces però "serà una intervenció molt sencilla i simple" ja que el pes de la música estarà en mans de la pianista Maria Lorea.

   

Un total de 1.410 persones s'han presentat en les illes a les proves de febrer per a obtenir el certificat C de coneixements orals i escrits de català, el que suposa un 61,8 per cent dels 2.282 que es van inscriure inicialment. Aquestes dades, recollits en un comunicat de la Direcció de Política Lingüística, representen un increment de participació del 1,5 per cent pel que fa a l'anterior convocatòria d'exàmens celebrada al juny de 2007, quan es va arribar el 60,3 per cent de participació.

11/02/2008 · Palma

El conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt, ha presentat avui el llibre "El vell marí, una absència reversible", obra de Joan Mayol, cap del Servei de Protecció d'Espècies de la Conselleria. Amb el conseller i Joan Mayol, han comparegut a la roda de premsa el director general de Caça, Protecció d'Espècies i Educació Ambiental, Pere Ramon; el director general de la Mar, Bartomeu Calafell; i Guillem Forteza, de Baltar & Associats, editora de la publicació, que ja es troba a les llibreries. Es tracta del quart volum de la col·lecció Galeria Balear d'Espècies, que anteriorment ha publicat llibres dedicats al voltor negre, el ferreret i les sargantanes de les Balears i les Pitiüses.

Miquel Àngel Grimalt ha aprofitat la presentació del llibre per explicar que el vell marí, o foca mediterrània, figura a la llista de les deu espècies en major risc d'extinció de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa i, en concret, desaparegué de les Illes Balears a mitjans del segle XX. És, per tant, l'extinció local més recent de la fauna insular. La Conselleria de Medi Ambient vol contribuir a les iniciatives per recuperar aquesta espècie i intentarà, si és viable, reintroduir-la a les Illes. En aquest sentit, la Conselleria ha proposat al Ministeri de Medi Ambient la formalització d'un conveni per impulsar un pla global sobre l'espècie a l'àmbit de la Mediterrània Occidental, ja que, molt recentment, l'espècie també s'ha extingit de la costa mediterrània del Marroc, encara que és possible que en sobrevisqui algun exemplar a la d'Algèria. Amb aquest pla global, s'avaluaria i consideraria la possibilitat i conveniència de qualsevol actuació local de recuperació del vell marí. La prioritat és la protecció i recuperació de l'espècie, a la qual s'han de condicionar totes les iniciatives locals.

El conseller ha destacat que una recuperació i reintroducció del vell marí a les Illes Balears seria possible gràcies al canvi de mentalitat social respecte de la natura i la creixent importància de l'educació a favor del medi ambient, una situació molt diferent a la que, en el seu moment, propicià la lamentable desaparició del vell marí a les nostres Illes. En aquest sentit, Joan Mayol ha indicat que la persecució directa fou la principal causa de la desaparició del vell marí a les Illes Balears en els anys 50 del segle XX. A més, Grimalt ha assenyalat que els esforços de la Conselleria per garantir la protecció i el bon estat mediambiental de la Mar Balear han de servir per crear l'hàbitat adient per a la recuperació i manteniment d'aquesta espècie a les nostres aigües. Zones concretes com Cabrera, el nord de Menorca i la costa d'Artà han estat apuntades per Grimalt i Mayol com a espais marins que podrien servir per a la recuperació del vell marí, a la qual cosa s'afegeix l'existència d'importants reserves marines a les Illes Balears.

El llibre inclou mig centenar d'imatges, algunes d'elles d'exemplars capturats a les Balears fins a la meitat del segle XX, i moltes altres de vells marins en el seu ambient natural a les costes de Grècia, Turquia i el Sàhara. Les fotografies han estat aportades per un total de deu fotògrafs i cal esmentar les de Manu Sanfélix, de Formentera, i Francesc Avellà, que han treballat en estudis sobre l'espècie en distintes àrees de la seva distribució actual. El llibre és en català, però s'hi han inclòs texts en castellà, anglès i alemany per facilitar la seva comprensió als no catalanoparlants interessats en l'espècie. La Direcció General de Pesca i la Direcció General de la Mar també han contribuït a l'edició de l'obra, que es troba a les llibreries a un preu subvencionat per tal de fer-la assequible a persones i entitats interessades.

Per enguany mateix, i amb la finalitat de contribuir a la difusió del vell marí, la Conselleria de Medi Ambient ha previst una exposició itinerant sobre aquesta espècie en col·laboració amb la Fundació Territori i Paisatge.

Extret de: Tribunamallorca.cat

Televisió de Mallorca enregistrarà i emetrà produccions teatrals del Teatre Principal de Palma

• D'acord amb el conveni que han signat avui matí la consellera de Cultura del Consell de Mallorca, Joana Lluïsa Mascaró, i la directora de Televisió de Mallorca, Marisa Goñi

  El conveni que han acordat la Fundació Teatre Principal de Palma i Ràdio i Televisió de Mallorca inclou la promoció dels espectacles del Teatre a la ràdio i a la televisió del Consell i, al mateix temps, l'emissió televisiva de produccions teatrals pròpies prèviament enregistrades al Teatre Principal. Amb aquest acord ambdues entitats volen oferir, per una banda, uns continguts de gran qualitat cultural a la televisió insular i, per altra, donar la màxima difusió als espectacles del Teatre Principal

L'OCB de Sant Llorenç ha organitzat pel proper dimarts 29 de gener a les 20,30 h a sa rectoria de Sant Llorenç una Taula rodona amb el títol: Quan arribarà el Tren a Sant Llorenç?. En aquesta convocatorià de debat intervendran Biel Vicens: Conseller de Mobilitat i Ordenació del Territori del Govern de les Illes Balears, Mateu Puigrós: Batle de Sant Llorenç des Cardassar, Guillem Ramis, de l'Associació d'Usuàries i d'Usuaris del Tren, Petra Ballester, portaveu de la Plataforma en Defensa del Tren a Sant Llorenç des Cardassar, i Margalida Ramis,portaveu de l'àrea de territori del GOB Mallorca. La Taula rodona sera moderada per Tomàs Martínez, President de la delegació de Sant Llorenç de l'Obra Cultural Balear.

Em trobat aquesta noticia al diari de Mallorca, que diu així:

Extret de:

Un equip d'investigadors dirigit per Jaume Ayats i del qual formen part en Francesc Vicens i n'Antònia Maria Sureda, a més d'altres tècnics, treballa des del passat dimarts al poble d'Artà per elaborar una monografia sobre la festa de Sant Antoni i els Darrers dies. L'objecte d'aquesta proposta és aprofundir més en el seu estudi i donar-ne una visió més completa que mostri amb més detall tots els elements d'aquest esdeveniment festiu i donar veu als seus protagonistes directes. El primer treball de camp que varen dur a terme es va anomenar Les tonades de feina i el resultat va ser una categorització dels diferents tipus de tonades. Es comprovà que aquest tipus de tonades tenien una vinculació amb la categoria de tonades festives, entre les quals les de Sant Antoni tenen una important rellevància. A partir d'aquesta idea inicial, sorgí la hipòtesi que vincula les tonades i la festa de Sant Antoni amb les tonades dels Darrers Dies i Carnaval. Ara, amb la voluntat de donar continuïtat al treball anterior i de contrastar la hipòtesi abans esmentada, els investigadors tornen a la feina.L'objecte d'estudi, en aquest cas, és la festa de Sant Antoni i la festa dels Darrers Dies, fent esment especial als elements que hi estan vinculats, així com també l'entorn sociocultural en el qual s'insereix la festa, entorn que la fa possible.Una primera part del projecte ha consistit en estudiar tot tipus de materials per conèixer en profunditat el tema, i la segona part s'ha centrat en implementar les primeres entrevistes introductòries. Finalment, la tercera part, que és la que es desenvolupa des de dimarts passat i fins dissabte, consisteix en enregistrar els preparatius de la festa i de l'esdeveniment festiu pròpiament dir.El treball pren com a punt de partida un estudi antropològic de la festa i, per tant, els investigadors i els equips tècnics han realitzat una important tasca per establir contactes naturals amb els vertaders protagonistes de la festa per què la presència de càmeres no pugui "desvirtuar" o "interrompre" l'essència de la festa de Sant Antoni.

Extret de:

La Conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori ha preparat, en motiu de la Revetla de Sant Antoni de sa Pobla i Muro, un horari especial de trens nocturs.

Aquest trens es posaran en marxa a partir de les 22:50 h. des de l'Estació Intermodal de Palma, fins les 4:55 h. Durant aquest temps i amb una freqüència de 45 minuts sortirà un tren des de Palma amb aturades a totes les estacions i amb destinació final Muro i sa Pobla. 

El motiu d'aquest servei especial de trens no es altre que potenciar el transport públic en aquestes festes evitant així l'ús del transport privat.

Més informació:

Sant Antoni Abat(251- o 356) va viure entre els segles III i IV. La seva vida, contada per sant Atanasi, explica que el sant era un noi de bona família. Quan tenia vint anys va escoltar, a l'església, el passatge on es diu: "Si vols ser perfecte, vés, ven el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine, segueix-me" (Mt 19:21).

Tot seguit, va vendre la seva hisenda, va distribuir els diners entre els necessitats i es va retirar a fer oració al desert. La llegenda explica també que, en el transcurs de la seva vida, va haver de suportar innumerables temptacions dels dimonis, que, a més, el van castigar durament.

Sant Antoni és el sant per excel·lència que representa el triomf del cristianisme sobre els antics déus pagans assimilats al dimoni.

informació extreta de: http://web-darder.iespana.es/20002/religion/sant%20antoni.htm

Aquest cap de setmana, el Teatre d'Artà, ha estat noticia a molts de mitigants de comunicació, això ha fet un gran rebombori artanenc s'alarma del TRIST i a l'hora greu noticia de saber que el teatre a més de ser NOU ( aproximadament 6 anys de vida) ara pareix ser que ens pot caure al damunt, pareix ser que l'estructura sha mogut i ara falta saber quina perillositat tendra per si o no dur els espectacles i en general les activitats que te previst fer per aquest any nou...

Més informació:

altra informació:

ANTONI MATEU. Palma.
«Enguany sí que he passat gust de venir a veure el sarau de l'Ajuntament. L'any passat, me n'hauria pogut excusar, de venir. Tot varen ser empentes, renou, crits... escopinades i tot, arribaren a tirar. Gros, grossíssim, va ser!», comentava ahir una dona anònima d'una seixentena d'anys a una consemblant, mentre estava arrebatada a les tanques que la Policia Local instal·là per evitar possibles aldarulls. «Tota la raó, tens. Tal dia com avui fa un any, jo em pensava que m'arribarien a tomar per terra. En vaig passar..., de pena!», li responia l'altra. «Enguany sí que hem pogut ballar amples. De lloc, n'hem tingut ben a bastament!», afegia.

Igual que aquestes dues conversadores, el comentari més generalitzat entre el públic que ahir assistí a l'ofrena floral, feta a l'estàtua eqüestre del rei en Jaume de la plaça Espanya, fou la «tranquil·litat» amb la qual transcorregué la desfilada d'associacions, partits polítics i institucions per homanatjar el portadador de la catalanitat a Mallorca. Allò és cert és que el conductor de l'acte pogué anomenar totes les entitats participants sense que hi hagués gens de cridòria. Feia anys, d'ençà de principis dels noranta, que aquest silenci no regnava. Els membres del PP, partit que tradicionalment rebia el major nombre de xiulets, deixà la corona de llorer gairebé, sense que ningú no se'n temés. Fins i tot el Círculo Balear, entitat adalil del bilingüisme, arribà als peus del rei sense haver de patir cap greuge.

El motiu de discrepància vingué de part dels regidors del PP. El fet que l'Ajuntament no assistís, com a corporació, a la Salve de l'església de Sant Miquel, provocà que rebutjassin pujar a la llotja presidida per la batlessa, Aina Calvo. Els esmentats regidors s'ho miraren de baix estant i fins i tot rebutjaren penjar-se la medalla pel coll.

«La manera com l'equip de Govern ha organitzat els actes de la festa fa que es vulnerin alguns punts de la declaració de BIC», explicà Catalina Cirer, cap de l'oposició, en relació a la celebració religiosa posterior a l'ofrena floral. «La declaració de BIC no és una cosa inamovible. Hi ha alguns aspectes que es poden adaptar», aclarí Pau Mateu, mestre de cerimònies de Cort. Tanmateix, en parlar de misses, tothom hi vol dir la seva. Fins i tot el conseller d'Esports, Mateu Cañellas (UM). «Mirau, mirau... mumare que m'hi feia anar i jo no hi consentia. I avui, a la força, hi hauré d'arribar a entrar, dins l'església de Sant Miquel», explicava el conseller a uns simpatitzants del seu partit.

Extret de:

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• 31 de Maig, Festa popular a Artà!!
• El Cool Days Festival desembarca a Artà
• L'antic cinema Juva acollirà aviat el futur casal de joves de Cala Rajada
• La marxa del tren ja te camisetes
• Diada per la Llengua a Artà
• L'Obra Cultural va celebrar dissabte passat la tercera trobada de la Xarxa per la Llengua, la Cultura i el País
• El programa Què t'hi jugues? a Televisió de Mallorca
• Julve dóna el tret de sortida per a les inscripcions al concurs de fotografia "l'home i el medi ambient" i els premis Medi Ambient 2008
• Algaida serà a la final del Mallorca Prix 2008
• ANTICH DESTACA ELS VINCLES HISTÒRICS, CULTURALS I LINGÜISTICS EN L’ACTE COMMEMORATIU DEL 800 ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DEL REI JAUME I

• General [246]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom